Sense comentaris...

Plantegem-nos-ho, la societat està tan cansada, de veure, escotar i aguantar sempre les mateixes discussions entre polítics, partits, governs, veïns, companys, amics…que ha decidit revelar-se.

Ofereixen l’opció d’escollir al cantant que representarà a Espanya al festival d’Eurovisió i d’entre una colla de frikis escollim...al més friki.

El que s’havia plantejat com una aventura, un joc més d’entre tots els que fa aquest valent català, ha acabat sent...un ídol de masses.

Perquè el Chiquilicuatre, no era res més que això, una broma a la societat, un individu especialment creat per a riures de la gent i en especial de tots aquells que fan aquest tipus de música no apta per als melòmans. Però s’ha convertit en el centre de totes les mirades i la prova que demostra que estem cansats de tant de debat polític i volem més motius per passar-ho bé en aquests temps de recessió econòmica i crisis en general.
Ja tenim doncs, la cançó de l’estiu, com ho van ser les Ketchup o la famosa Bomba, perquè quan més estrambòtica, cutre i crítica és “l’obra d’art” més seguidors té. Així doncs senyors, ja podem escoltar la cançó que pot posar-se a l’altura de Massiel, i de la mateixa manera que va fer Bardem fa unes setmanes, tornar a portar un altre triomf per a les nostres vitrines.

Sense comentaris...