Perdoneu-me. Però des de sempre els crítics no han caigut bé. A ningú li agrada que li diguin les veritats doloroses, i menys, davant de mig país. I ara, uns quants es sorprenen de que aquest producte televisiu ofengui a uns pobres principiants. Doncs no és tan greu.
Risto Mejide no és res més que això, un crític amb gràcia i una mica de mala baba que diu el que pensa i com ho pensa. Sense sensibleries, paraules boniques i harmonies varies. I justament per aquesta manera de fer, ha aconseguit està en boca de tothom sense cantar ni una mica. Perquè ell mateix ho diu, la televisió està per crear productes, i ell és el més gran exemple d’això. Un producte únic, diferent i impactant que fa pujar quotes de pantalla i que interessa molt més que qualsevol dels triunfitos dels que parla. Perquè les coses són així. La societat està cansada de tanta cançó i tanta gala amb parafernàlia, el públic demana acció, tensió i diversió. I una altra cosa no, però aquesta creació amb ulleres ha aconseguit que aquell Operación Triunfo que ja no veia ningú torni a ser un dels programes amb més share de la televisió, i això és el que realment interessa.
Així que, no cal que ens sorprenguem tant. En els fons és un home corrent que ha sabut com saltar a la fama. Perquè fer de dolent, en el fons, és més fàcil que fer de bo...i sinó sol cal escoltar-lo
